Estirat al meu llit, mig engripat, amb dècimes de febre i en aquell estat de crepuscle que hi ha entre el somni i la vigília, no deixava de sentir les passes dels meus que caminaven per casa, i també el tocotong tocotong tocotong del Messenger, que m’havia deixat obert quan, al final, el cansament, la postració i el mal d’ossos van aconseguir que el virus fos més fort que jo, que no pogués més i que em rendís a la dolça temptació d’ajeure’m...

Després (encara despert? adormit?) - en tot cas endormiscat - vaig anar veient les finestretes de colors del salvapantalles de Windows.... n’hi havia de blanques, vermelles, blaves, verdes, grises, liles.... totes sortint de l’ordinador i totes venint cap a mi. No sé si arribaven on era jo, no sé si travessaven el meu cos, però era un espectacle fantàstic tot junt, la son, el cansament, la febre, i les finestres de colors que no paraven de sortir de la pantalla...

De sobte, em vaig... despertar? No ho puc dir clarament, perquè no sé si estava adormit, però vaig veure la meva roba plena de palets de colors... blaus, vermells, liles, verds... quina gràcia! Em vaig espolsar una mica i uns quants em van quedar a la mà. Vaig intentar cercar una caixeta o quelcom de semblant per a guardar-los, però es van fondre en l’aire...

Al jersei, però, n’hi van quedar uns quants. Alguns van marxar espolsant més, però d’altres, palets de tots els colors, estaven tan ben enganxats que no hi havia manera de treure’ls.

Al final, vaig desistir dels meus intents, perquè vaig entendre una cosa. Cada finestreta que sortia és un de vosaltres, una vida plena d’anècdotes, d’il·lusions, de tristesa a vegades, d’amargor també... una vida blanca, lila, vermella, verda, segons les circumstàncies personals de cadascú. I ganes de compartir, de dialogar, de riure, de consolar, d’ésser consolats... en una paraula, ganes de comunicar.

He rentat el jersei unes quantes vegades, però aquells palets que no marxaven hi estan molt ben enganxats, i no crec que se’n desprenguin mai. Estan ben arrapats a la meva roba i al meu cor. Esteu.